La crisi econòmica està tenint una doble repercussió en la política cultural:
- Per un costat està reduint recursos dels que disponen les administracions per tal d'actuar a l'àmbit de la cultura.
- Per l'altre, està qüestionant també el paper dels organismes públics en tots els àmbits i també a la cultura.
El neoliberalisme reclama el desmantellament de l'Estat.
Primer debat: és públic o privat?
Els organismes públics i la societat civil han de seguir jugant un paper important per garantir tant el dret a l'accés a les activitats culturals com a la participació activa a la cultura. També s'argumenta la influencia a les estructures i organismes públics i es mitifica la gestió des de l'àmbit privat.
Tot admetent que cal buscar formes de col·laboració entre l'àmbit públic i privat, no podem admetre aquest atac cap a tot el sistema públic de la cultura, paral·lel al que s'està fent amb els sistemes educatius i sanitaris públics.
Segon debat: objecte a consumir o dret ciutadà?
Moltes vegades aquest debat dona a entendre que les activitats culturals son simples mercaderies a consumir.
Es parla fonamentalment del consum cultural i el seu paper en el desenvolupament econòmic: la seua repercussió es la creación de llocs de treball.
També es parla, de la correlació entre creativitat i desenvolupament econòmic. Sent tot això cert, començà haver moviments ciutadans que reclamen la cultura com a dret, un dret a participar activament en la cultura.
Tercer debat: està tornant al primer planol el contingut de la cultura?
La reclamació de la lliure circulació d'idees es fa necessària la mesura que cada vegada hi ha més intens de controlar-la. Els defensors del liberalisme econòmic no solen ser igualment liberals pel que fa a les idees i les manifestacions culturals que qüestionen els sistema social i econòmic. Estem vivint molts episodis i situacions de censura, o de posar trabes a la realització de determinats actes culturals.
Per últim, la societat civil i els moviments ciutadans han estat molt actius en l'àmbit cultural en la lluita contra la dictadura, tornen a ser un agent actiu molt important de les polítiques culturals. Al País Valencià o a la Comunitat de Madrid en tenia d'exemples molt importants.
Cal assenyalar com a molt possitives totes les experiències dels col·lectius que estan treballant des de la perspectiva de la intervenció social a través de l'art. Totes elles responen a la idea de "Democràcia cultural" i són un element d'esperança en aquest moment de crisis.
Comentarios
Publicar un comentario