LA PLAÇA DE LA VERGE I LES 3 PORTES DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA.

PLAÇA DE LA VERGE.

És una plaça de la ciutat espanyola Valenciana. Situada en el centre de la ciutat, i és heredada del antic foro de Valentia romana, és a dir, de la València antiga. En el seu alrededor es troben tres edificis:

• La catedral de Santa María
• La Basílica de la Verge dels Desemparats
• El Palau de la Generalitat

Aquesta plaça es troba en el districte de la “ciutat vella” en el barri de ‘La Seu’. La plaça té una forma irregular. És peatonal. Està limitada, a l’est, per la Basílica de la Verge dels Desamparats; a l’oest, per els jardins del Palau de la Generalitat; al nord per uns edificis; i al sud per la Catedral i la Casa Vestuari, es un lloc de reunions que utilitzen els membres del Tribunal de les Aigües. 
L’origen de la plaça es remonta al foro de l’època romana, situat en la confluència de les dos grans vies de la ciutat, el “cardo” fa referència al carrer Sant Vicent Màrtir actual i amb el’ decomano’, corresponent al carrer de Cavallers. 
En  aquesta plaça es realitzen diferents actes com per exemple

• Reunió del Tribunal de les Aigües.
• La Ofrena de flors de la Verge dels Desamparats en falles.
• L’exposició de les roques o carros que formen part de la processó del Corpus Christi

LES TRES PORTES DE LA CATEDRAL

En la catedral de València trobem tres portes:

1. PORTA DELS APOSTOLS.

Aquesta porta la nombrem així per la peculiaritat de les dotze estàtues dels apòstols que conté la paret de l’entrada. 

• Aquesta porta és d’estil gòtic francés i contrasta amb la porta romànica de l’Almoina que explicarem posteriorment. La seva construcció no es sap per qui fou realitzada, però si que es sap que treballà Nicolàs de Ancona en 1303 i fou acabada en 1354. 

• Fora qui fóra el constructor, no va utilitzar la pedra del país, i va emplear un altre tipus de pedra per construir-la i açò suposa varies reparacions.
• En 1960 fou completament restaurada i les figures originals foren canviades per còpies, que foren portades a museus.

2. PORTA DELS FERROS.

Aquesta porta és la porta principal de la Catedral de València, on s’accedeix també al Micalet. 

És la més moderna, iniciada el 1703 per l'escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. 

Aquesta porta és de notable interés pel seu plantejament encertat i atrevit dins del context hispànic de l'època. Es tracta d'un dels pocs exemples de l'aplicació del barroc arquitectònic italià, a l'estil de Bernini o Borromini. 

La porta té un important capital de teminis arquitectònics, ja que és la primera vegada en la península on es va utilitzar formes corves ondulades, és a dir, concaves per a una construcció d’aquest tipus. Aquesta construcció té una fort inspiració en la façana de l’esglèsia Romana “San Carlo alle quattro fontane” disenyada per l’arquitecte “Francesco Borromini” a meitat del segle XVII.

3. PORTA DE L'ALMOINA

També anomenada, porta de les limosnes. 

És estil romànic amb 14 caps representat als primers pobladors que arribaren a València, quan fou conquistada per els musulmans en el segle XIII. 

Es aquesta porta on s’accedeix al Micalet. 

Es va construir al començar l’obra de la catedral l’any 1262 en estil romànic característic de les altes terres d’Aragó i Catalunya.

En la cornisa es veuen 6 matrimonis, personatges de l’època de la repoblació cristiana després de la conquesta al Regne de València als musulmans per el Rei Jaume I en 1238.

Celia, Silvia, Aitana