DOS ENFOCAMENTS DE LA CULTURA

NOU ENFOCAMENT: EL MODEL EXTRACULTURAL

La crisi econòmica de la segona meitat dels anys 70 provocà la reducció general de la despesa pública. També ho propicià l'aparició del neoliberalisme com a filosofia políticoeconòmica. Al sector de la cultura aquesta reducció va ser més dràstica, ja que la cultura apareix com quelcom superflu, innecessari. 

Com es pot justificar la política cultural en aquesta situació?

Convertint la cultura i les activitats culturals en una mercadería que por generar beneficios i dinamitzar l'economía. 

Aquest model justifica la política cultural des del punt de vista de l'economia. 

Les activitats culturals: 

- Important generador d'activitat econòmica

- Generen llocs de treball i beneficis

La indústria cultural pot ser un motor de l'economia, però mai serà sols una mercaderia.

Apareix la gestió cultural, encara que aparentment no tinga càrrega ideològica genera un discurs en el que es dona importància als aspectes tècnics sobre els ideològics o ètics. 

Ja que les activitats culturals son fonamentalment mercaderies, s'aprofundeix molt en el màrqueting cultural, ja que es parla de fidelitzar públics, de com millorar la comunicació i la difusió cultural, de com generar marca. 

Això genera dues qüestions:

- El contigut de la cultura queda fora del debat

- Les activitats culturals no comercials queden també fora del debat sobre política cultural

El paper de l'administració pública és, el de crear unes condicions favorables per a l'activitat cultural i subvencionar o contractar aquelles manifestacions culturals que tindran públic, i així es generar activitat econòmica i llocs de treball. 

Dins d'aquest marc hi ha postures diverses: 

- Postura neoliberal pura: defèn la reducció encara major del paper i l'acció de les administracions i qui des de les posicions més d'esquerra defèn la necessitat de la seda intervenció. 

Encara que aquest és el marc teòric en el que ens movem hi ha moltes actuacions de les administracions conservadores que limiten la llibertat de creació a través de la censura en cobreta o directamente des de la repressió. 

ÚLTIM ENFOCAMENT: CULTURA COM A EINA DE COHESIÓ SOCIAL

En els primer anys del segle XXI, hagué interessants reflexions que reclamaven el paper de la cultura com a ferramenta com a cohesió i la integració social. 

La creixent globalizació, els moviments migratoris han convertit a Europa en un espai multicultural. Però també la brutal crisi del capitalisme que hem patit i les mesures de desmantellament de l'estat del benestar han generat una important fractura social. 

Moltes persones reclamen la necessitat de desenvolupar polítiques que potencien la cohesió social, i que aquestes es proposen com una ferramenta necessaria per tal de cohesionar la societat. 

Per a que la cultura siga un factor de cohesión social ha de partir de la participació de la ciutadanía. Sense cap subte afavoreix molt més la cohesió social participar en un grup de teatro aficionat que assistir com espectador a una obra de teatre. Aquest és el model que siempre ha defès l'animació sociocultural. 

El nostre objectiu final és desenvolupar la capacitat creativa i crítica de totes les persones.