Animació i Gestió Cultural

El passat día 23 d'Octubre vam programar una sortida de l'institut per a visitar la Casa de Cultura de Xirivella. Allí vam conèixer a SanFran, el gestor cultural, qui ens va contar moltes coses del seu treball: Xirivella és coneguda per cultura per la Mostra de Pallassos. És el seu projecte estrel·la.  També tenen una programació de : TEATRE ESTABLE , formada per membres del circuit cultural del institut valencià de cultura. Lo que vol dir que hi ha diferents ajuntaments que proposen teatre, i ho subvenciona la Generalitat més aquests ajuntaments que participen.  CONCERTS DE MÚSICA , que solen ser grups de Rock, Blues, Jazz, Música en Valencià.. EXPOSICIONS , que solen ser una vegada al mes i en la mateixa casa de cultura, en una sala de exposicions, on la gent que vol mostrar ja siguen fotos o cuadres, o diferents treballs, o el sol·licita o la propia casa de cultura s'encarrega de buscar exposicions que poden interesar al públic.  TALLERS DE FORMACIÓ , Dibuix

La crisi econòmica està tenint una doble repercussió en la política cultural:  - Per un costat està reduint recursos dels que disponen les administracions per tal d'actuar a l'àmbit de la cultura.  - Per l'altre, està qüestionant també el paper dels organismes públics en tots els àmbits i també a la cultura.  El neoliberalisme reclama el desmantellament de l'Estat. Primer debat: és públic o privat? Els organismes públics i la societat civil han de seguir jugant un paper important per garantir tant el dret a l'accés a les activitats culturals com a la participació activa a la cultura. També s'argumenta la influencia a les estructures i organismes públics i es mitifica la gestió des de l'àmbit privat.  Tot admetent que cal buscar formes de col·laboració entre l'àmbit públic i privat, no podem admetre aquest atac cap a tot el sistema públic de la cultura, paral·lel al que s'està fent amb els sistemes educatius i sanitaris públics.  Se

NOU ENFOCAMENT: EL MODEL EXTRACULTURAL La crisi  econòmica de la segona meitat dels anys 70 provocà la reducció general de la despesa pública. També ho propicià l'aparició del neoliberalisme com a filosofia políticoeconòmica. Al sector de la cultura aquesta reducció va ser més dràstica, ja que la cultura apareix com quelcom superflu, innecessari.  Com es pot justificar la política cultural en aquesta situació? Convertint la cultura i les activitats culturals en una mercadería que por generar beneficios i dinamitzar l'economía.  Aquest model justifica la política cultural des del punt de vista de l'economia.  Les activitats culturals:  - Important generador d'activitat econòmica - Generen llocs de treball i beneficis La indústria cultural pot ser un motor de l'economia, però mai serà sols una mercaderia. Apareix la gestió cultural, encara que aparentment no tinga càrrega ideològica genera un discurs en el que es dona importància als aspec

L'inici de l'acció pública al sector de la cultura la busquem en determinants moments de la història. Un primer moment: Art i cultura al servei de la revolució Al segle XX la revolució soviètica té clar que l'art i la cultura tenen contingut, transmeten idees, per això l'art s'ha de posar al servei de lles finalitats polítiques. La política cultural de l'Unió Soviètica planteja que l'art estiga al servei de la Revolució, açò evoluciona cap allò que anomenarem Realisme Socialista.  U n segon moment: Art i cultura al servei de la construcció d'una identitat col·lectiva A l'altre costat, la política cultural de les dictadures feixistes tenen clar que el control sobre l'art i les activitats culturals és un instrument per construir una identitat colectiva. La dictadura Nazi: Volia construir un univers símbolic, aquell que representava els valors de la raça ària, i ho feia, a través del control i selecció dels artistes. Mussolini: Va donar

Los almendros es un cuadro de óleo sobre lienzo, pintado en 1890 en Saint-Rémy-de-Provence por Vincent Van Gogh. Este cuadro fue pintando a raíz de que él se enterara de que iba a ser tío. Y le pinto este cuadro a su hermano Theo y a su esposa para la habitación de los nuevos padres. En este cuadro se pueden ver unos almendros sobre un fondo azul. Como bien me dijeron en la guía del Museo de Van Gogh, en Amsterdam. Los Almendros son unas flores pequeñas que se abren y florecen, y para Van Gogh, esto significa el comienzo de una nueva vida. Y este cuadro fue regalo para su hermano Theo, pero iba dirigido para su sobrino cuyo nombre era el mismo que el suyo Vincent Van Gogh, el creador del actual museo de Van Gogh en Amsterdam.

Entenem com a política cultural :  Activitats que realitxen les persones que ens governen, els i les polítiques, o per una activitat que pot realitzar qualsevol persona quan intervé en assumptes públics. Però d'acord al camp d'acció, es a dir, quan ja parlem en concret de política cultural a què ens referim?  ''La cultura és a la vegada un univers simbòlic i de significats compartit per una comunitat o grup humà, i un camp o sector de l'activitat humana centrat específicament en la manipulació i ús de símbols que es nodreix d'aquest univers simbòlic i el transforma.'' D'acord amb aquesta manera d'entendre la cultura, entenem com a política cultural: ''Conjunt estructurat d'accions i pràctiques socials conscients i deliberades, dels organismes públics, però també d'altres agents socials i culturals.'' Massa vegades la política cultural s'entén com un conjunt d'accions sobre el sector de les activitats cul

Durant anys s'ha associat una cultura a una llengua: Una cultura es contruïa fonamentalment al voltant d'una llengua. Eixa relació s'ha fet més complexa. Amb el fenomen de la globalització, hi ha molts elements culturals que compartim parlants de diferents llengües, diferents països i territoris i per això ja no podem parlas d'una relació tan directa.  La cultura és a la vegada un univers simbòlic i de significats compartit per una comunitat o grup humà, i un camp o sector de l'activitat humana centrat específicament en la manipulació i l'ús de símbols que es nodreix d'aquest univers simbòlic i el transforma. La llengua és un element fonamental de la cultura, un dels coneixements transmesos i adquirits com a membres d'una societat. És una ferramenta a través de la qual es crea i es transforma la pròpia cultura, moltes de les activitats creatives són vehiculades a través d'una llengua concreta. La llengua és un element cultural bàsic. Els ésser

Conjunt de processos que han transformat la manera de viure dels éssers humans al planeta. Millora de les comunicacions  Millora del transport  a)  A nivell cultural, la globalització ens ha propiciat un coneixement molt major d'altres cultures. Mai l'ésser humà havia viatjat tant i mai havia pogut veure ni conèixer les formes de vida d'altres sers del planeta. Aques coneixement és molt estereotipat i superficial i no sol respondre a la realitat viscuda per les persones que viuen en aquell territori. Moltes vegades el habitants d'un territori intenten mostrar-se o ser com allò que esperen els i les turistes d'ells.  b) Ha generat un mercat de productes culturals a nivell mundial. Per exemple, les grans empreses musicals i audiovisuals venen els seus productes arreu tot el món. c) Aquesta mundialització ha afavorit l'extensió dels patrons culturals del països que dominen el mercat a la resta del món.  d) Aquests productes culturals no són neutres, r