Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de enero, 2020

ACCIONS DEL TEATRE A L'AMBIT MUNICIPAL I VOCABULARI DEL TEATRE

ACCIONS A L'AMBIT MUNICIPAL En molts municipis es desenvolupen accions de possibilitar l'accés a la creació, accions de recolzament a la creació amb ajudes a la producció de grups locals, facilitant-los espais, i difusió a través d'una programació estable de teatre. VOCABULARI TEATRAL En aquest vocabulari hem fet una recerca d'unes quantes paraules que ens pareixen interessants per a entendre el món del teatre. - ANDRÒMINA: Part movible de l'escenografia. - ASSAIG DE LLUMS: Assaig en el qual participen els elèctrics amb el direcotr i regidor. - ATREZZISTA : Persona que té cura de l'atrezzo necessari per al muntatge d'una obra teatral. - BAMBOLINA: Peça de decoració de tela que penja d'una vara i constitueix la part superior del decorat. - BATERIA : Fila de llums instal·lades antigament formant un circuit de color que complementava la il·luminació de l'ambient. - CAFÈ DE TEATRE : Cafè on són presentats espectacles teatra

FASES DE LA PRODUCCIÓ TEATRAL I EL TREATRE COM A ESPAI

Per a que la producció siga viable cal garantir un mínim de "bolos". Fase d'identificació i elecció de la idea. Planificació: Temporal -> Durada d'assajos, lloc i data de l'estrena. Començament de les lectures.       3. Producció o muntatge: Assajos Construcció de l'escenografia, vestuari, caracteritzacions i atrezzo. Proves de disseny de llum i so i altres mitjans audiovisuals. Assajos generals. Promoció i publicitat.    4. Explotació: Estrena. Definició del cicle de vida del producte. Promoció i comunicació. Les produccions teatrals pateixen de mal de costos, això significa que genera un desfasament pressupostari entre ingressos i despeses. EL TEATRE COM A ESPAI EQUIPAMENT --> Conjunt d'instal·lacions i els elements que asseguren el bon funcionament de l'edifici com a lloc de representacions escèniques.              -Elements: PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS MOBILIARI (seients) MÀQUINA ESCÈNI

LES ARTS ESCÉNIQUES

El públic : L'assistència es menys nombrosa que en altres arts.  En el cas de la dansa la situació es prou crítica, ja que la població valenciana deia que mai anava a veure un espectacle de dansa ni de teatre.  Segons els estudis: El sector públic que mai va al teatre no té estudis o bé sols té estudis primaris. Segons el status: La ciutadania amb major poder adquisitiu presenta una assistència al teatre superior a la resta.  El públic més aficionat al teatre generalmente son dones, que tenen estudis universitaris, viuen en zones metropolitanes, la seua edat ronda entre els 25 i 34 anys i tenen uns nivells d'ingressos alts i mitjans, generalment un perfil típic mitjà espanyol.  Públic o privat:    Parlant de les sales d'exhibició, principalment son públiques, encara que hi ha ciutats com Madrid o Barcelona que n'he son privades. A València, per exemple, hi ha un sector privat i un altre públic.  Quasi tots els espais escènics a les poblacions menudes, són tit

GOYA D'HONOR A PEPA FLORES

Josefa Flores González, coneguda com Marisol o Pepa Torres.  Es una actriu i cantant espanyola.  Va ser una xiqueta prodigi en la década dels anys 60 amb pel·lícules de gènere infantil, cançons que coneixia y coneix tot el món. En l'any 1985 va decidir tindre una vida mes discreta i mes lleugera i allunyada dels llums de la televisió. Actualment continúa tenint una vida discreta i encara continua allunyada dels llums. La passada nit del dissabte, va rebre el goya d'honor per la seua carrera cinematogràfica i artística.  El premi Goya d'Honor, es el premi que concedeix l'Academia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Espanya, a un cineasta de qualsevol de les especialitats com a reconeixement a tota una vida de dedicació a al industria del cine.  Silvia A, Celia i Aitana

ELS DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL II

La propietat intel·lectual es qüestiona perquè la inspiració no naix de res. La creació per tant, es un procés col·lectiu, idees que prenem d 'altres autors, i de música que escoltem i ens agradaria escoltar, i alló es la nostra vital inspiració i el nostre millor aprenentatge.  La propoietat intel·lectual no pot comparar-se amb la resta de propietats, perque les propietats intel·lectuals son intangibles, i per tant es mes complicat que siguen propietat d'algú.  Exemple:  Una sabata la té algú, pero una cançó, la té alguna persona?  Indepenentment de tot això, en la nostra societat es prou positiu que hi haja gent que visca de la creació d'obres i per tant, hi ha que protegir-ho.   Una alternativa per a definir els drets d'autor son les Llicències Creative Commons. Aquestes llicències, l'autor o autora estableix el nivell de protecció de l'obra. Com el copyright.  Les persones, son les que decideixen si l'obra es pot compartir i també estableixen s

ELS DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL

La propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen als autors i a altres titulars de les obres i les prestacions de la seua creació.  La propietat intel·lectual naix al sègle XVIII a Anglaterra, per els editors de llibres que demanaven el dret a controlar la copia dels llibres. Lo que vol dir, que aquestos drets implicaven que ningú podia imprimir còpies dels llibres que tinguessen copyright.   A l'estat espanyol, la normativa es situa en la perspectiva europea i reconeix que hi ha dos tipus de drets:  Caràcter moral. Caràcter patrimonial. Els drets de caràcter moral són irrenunciables i inalienables. Sempre acompanyen a l'artista o l'autor durant tota la seua vida i passen als seus hereus quan l'autor es mor.  Dins d'aquestos drets trobem el dret a reconeixer l'obra o reconeixer el nom de l'artista i també exigir el respecte a la integritat de l'obra. Els drets de caràcter patrimonial fan referència als relacionats amb l'e

LES LÍNIES D'ACCIÓ O D'INTERVENCIÓ AL MÓN DE LES ARTS

Aquestes línies d’intervenció són les que des del nostre punt de vista haurien d’estructurar l’acció de qualsevol entitat pública al món de les arts, però també a qualsevol organització no lucrativa que pretenga actuar al món de les arts. POSSIBILITAT D’ACCÉS A LA CREACIÓ.  Com fer que la gent cree. Cal oferir formació bàsica en qualsevol àrea del món de les arts que permeten a les persones de tots els sectors iniciar-se en cadascuna de les especialitats. També possibilitar l’especialització amb estudis superiors i pràctiques actives que permeten donar el pas cap a la professionalització. RECOLZAMENT A LES PERSONES CREADORES. Recolzar als i a les artistes que comencen a través de: FORMACIÓ: Tècnica i fàcilment disponible, preu raonable i d’alta qualitat; també formació en els sectors d’economia, màrqueting i gestió, per a que es puga treballar de manera autònoma. AJUTS ECONÒMICS: Beque i ajuts econòmics tant el període de formació com quan l’artista inicia la

EXPOSICIÓ COSMOCAIXA - BARCELONA

Exposició realitzada per Matías. L'exposició tracta de invents científics, repliques a escala reial de esquelets de dinosauris, animals marins que es troben en perill de extinció, mostres d'elements de la natura, com per exemple un arbre en mig del museu. Les estructures de les sales son: Planetari, sala de materia, ''bosque inundado'' que es una reproducció de l'habitat natural de l'amazones.  Plaça de la ciència, mur geològic... L'exposició temporal: Espills, disn i fora de la realitat, art matemàtic, homenatje a la arribada de l'home a la lluna. Exposició permanent: Edifici sostenible, física mecànica... Activitats didàctiques: Caixa de sons, diseccions de jocs, crativity... Silvia A, Aitana i Celia

EXPOSICIÓ DEL MUVIM

Aquesta exposició va ser feta per Jorge D i Ana P. Les exposicions permanents del museu son: - La maqueta de la ciudad -Torre medieval -Aventura del pensamiento: una expocisió que es du a terme en 15 sales, on es parla desde el etrocentrisme fins l'actualitat. -Restos arqueològics. Totes estes en diversos idiomes. L'exposició temporal: - Topografies de l'anima, anonimes, ales fetes en plumes colgants. Les activitats didàctiques que es fan a aquest museu son activitats per a tota la familia, i tallers de les exposicions temporals.  Celia, Aitana i Silvia A

EXPOSICIÓ CCCC DEL CARME

Aquesta exposició la va fer Silvia A, integrant d'aquest blog. El centre de cultura contemporània del Carme es un lloc molt interessant, ja que com que avanç no era un museu com a tal, les seues exposicions mai seran permanents. Es un museu també prou didàctic, per que te una selecció de tallers, i d'activitats prou interessants i molt l´údiques per als xiquets i xiquetes.  Les seues exposicions que mes destacaría: - L'exposició de Fuencisla Francés, punto de fuga. Una expocisió prou interessant que treballa en teles, papers i colors neutres. També una altra exposició prou interessant va ser la de Ernesto Casero.  On hi habia coses fetes amb musgo, com per exemple cadires, graneres, hi habia també cactus diferenciats per families desde els mes psicodèlics fins als que menys.  Les activitats que es realitzen al museu son: tallers lúdics per a aprende a crear coses, teatres, contacontes... Celia, Aitana i Silvia A 

EXPOSICIÓ DEL TITANIC / EXPOSICIÓ DE L'IVAM

TITANIC Aquesta exposició la va fer la companya Aida P: La exposició consisteix en una exhibició d'objectes relacionats amb el Titanic i el seu naufragi.  Tracta sobre, persones que viatjaven en el barc, la seua estructura amb maquetes, recració a escala reial de les cambres, peçes que s'han recuperat... El museu es accesible, lliure de barreres i en un lloc prou conegut.  Compta també amb una audioguía per a poder escoltar l'informació necessària quan la necesites.  IVAM Aquesta exposició la van fer de manera individual pero parlant de lo mateix, Silvia Soriano i Mar. Van parlar d l'IVAM, i van parlar-nos de les exposicions temporals que n'hi ha a la sala, com por exemple de l'art en temps de convulsos.  També de les exposicions de ''Un bárbaro en Europa'', Fakes Games.... Celia, Silvia A i Aitana

FASES DE CREACIÓ D'UN PRODUCTE CULTURAL

Celia, Aitana, Silvia

LA CONSTRUCCIÓ DEL SIGNIFICAT DE L'OBRA D'ART

En el procés de comunicació que es produeix entre l’emissor i el receptor en el cas de les obres d’art no hi ha un missatge unívoc amb un codi clar.  L’artista emet un missatge a través de la seua obra amb un contingut, però aquest arriba al públic de manera diversa.  Això planteja una qüestió molt interessant, i és: on està el significat de l’obra? L’artista construeix l’obra amb un significat, conscient o inconscient, però el públic construeix un significat nou al rebre l’obra a partir de la interacció d’allò que ha expressat l’artista amb el seu bagatge personal, la experiència i la personalitat. En determinades correts artístiques actuals, en alguns grups de públic no arriba ni a produir-se aquest feed-back. Està present, la idea que l’art ha d’acompanyar la bellesa i dificultat tècnica i això genera un rebuig previ.  A tothom no els ha d’agradar el mateix i totes les persones tenen el dret al seu gust personal. Des de l’animació i gestió cultural, hem de treball

MUSEU CIÈNCIES NATURALS

Aquesta eposició sobre el Museu de Ciències Naturals localitzat en Vivers l'ha fet el nostre company Pedro, aquest museu es va construir en el 1902. Aquest museu està dividit en tres tipus d'exposicions: Exposició fixa L'exposició fixa d'aques museu és de Fòsils, on podem trobar diferents tipus de dinosaures i animals de l'època prehistòrica.       2.Exposició temporal Ací trobem tres tipus d'exposicions temporals: TERRA PER DINS: On ens explica com és la Terra per dins. AGRICULTURA COS HUMÀ: Explica com és el cos humà per dins i la forma de funcionar       3.Exposició canviant En aquesta part trobem una exposició d'Albert Humbort Baix el punt de vista del nostre company aquest museu no és interactiu, té una característica clàssica i a més, no és fan activitats didàctiques i  Museogràficament aquest museu te unes sales atractives i és molt atractiu per als xiquets. Aitana, Celia i Silvia

PREGUNTES INTRODUCTÒRIES TEMARI "LES ARTS"

Per a nosaltres, què és art?  Art és tot allò que consegueix remoure sentiments i emocions dins de la persona, tot el que ens fa sentir, ens transmet, ens arriba a representar, etc. Tot el que una persona considere que és art, l'art és subjectiu, per això per a cada persona, l'art poden ser coses diferents.  Què no és art? És prou relatiu, perquè per a cada persona una cosa és art i una altra cosa no, cadascú te una percepció diferent de lo que significa art per a d'ell.  Què és ser una bona artista? Ser una bona artista és creure que el que fas és art, i crear per el simple fet de voler crear algo, i no per a que eixe algo es convertisca en art especialment.  Artista és ser una persona versàtil, polivalent, capaç d'expressar amb les seues obres tot allò que sent i capaç també de fer arribar eixes emocions/sensacions a l'altre costat.  Qui construeix el significat d'una obra d'art? El significat de l'obra d'art el crea l'emi

LES ARTS

Definir l’art és complicat, perquè depenent del moment històric, ha estat definit d’una manera o d’una altra.  L’ IEC el defineix com “ Activitat consistent en la creació d’obres segons uns principis estètics”   El Diccionari Català-Valencià-Balear diu que és “Cada un dels gèneres d’activitat en què l’home o l’animal produeix obres segons certes regles”.  I les Belles Arts diu que “ són les que per l’exercici de les facultats intel·lectuals tendeixen a expressar la bellesa, com són la pintura, l’escultura, la música, l’arquitectura i la poesia”  Tradicionalment s’ha relacionat l’art com una activitat sotmesa a unes normes o principis i que cercava la bellesa. Aquesta concepció fou vàlida fins a meitat del sègle XIX.  El Consell de Les Arts de Gran Bretanya defineix l’art com “una forma de comunicació simbòlica mitjançant la qual l’artista representa i ordena objectes, signes, sons o fets d’una manera que probablement implique significats o desperte emocions” Posa èmf

ACAMPADA BENICÀSSIM

El tema d’aquesta acampada és el canvi climàtic. Ha consistit en fer jocs, donar informació, fer cançons, i moltes activitats, sobre el reciclatge, el canvi climàtic, en el que contamina i el que no, etc. Primer que tot, només vam arribar, vam fer un ball tots junts, i després vam fer dinàmiques de presentació, per conèixer als i les alumnes de TASOCT de Xàtiva, Mallorca, Cheste i del Jordi de Sant Jordi de la vesprada.  Posteriorment, van fer grups aleatoris, i eixe era el grup que havia de quedar-se per a tota l’acampada, ja que el que consistia era conèixer gent i no anar en la gent de la teua classe. Després, van fer 7 activitats:  5 SENTITS. Teniem que fer parelles, i una de les dos es tapava els ulls i feia diferents proves; una era dibuixar el que jo li explicava amb els ulls tancats; provar un aliment; olorar una cosa i acertar que era i per últim, escoltar algo i endevinar que instrument era.  ECODIXI. Era en les fitxes que tenies, cada parella havia de triar una

ARRELS SIMFÒNIQUES - SLM Benissa

Aquest concert, és un concert que vam realitzar l'any passat en Maig, i va ser de tant agrado, que l'hem repetit aquest divendres 17 de Gener.  Aquest concert, es anomenat així, perquè les arrels, és tot allò que t'uneix al poble, a la teua gent, al teu lloc on t'has criat, a les teues costums, etc. Però també, a la música del lloc de procedencia. La música espanyola està dividida en 4 tipus: al nord trobem l'asturiana; al centre, la jota; al sud, el flamenc; i a l'est, el cant d'estil, propi del nostre territori. Al principi naixen cadascun en la seua terra i són interpretats per la seua gent. El cant d'estil, és el que agrupa les albades i el cant d'estil, és un conjunt de cants d'arrels tradicionals del País Valencià. El cant popular va lligat al poble, al camp, on la gent desenvolupa una forma d'expressió popular concreta del lloc on és.  La diferencia entre el cant d'estil i les albaes, és la forma de composición i el contex

LES EXPOSICIONS

Les exposicions són el servei bàsic que ofereixen els museus. És la presentació pública d'objectes d'interés cultural; implica a la vegada concentració i presentació d'un cert nombre d'objectes de valor cultural i d'interés per al públic. L'exposició és: una exhibició més interpretació mostrar i relatar Posada en escena del objetes interpretas amo que es vol contar i comunicar un relat  En els museus i exposicions es transmeten missatges, mitjançant una combinació de: Paraules: mai són neutrals Imatges: crea una visión del món a través del que es diu Objectes: Són el resultat de processos socials Existeixen dos tipos d'exposicions: Permanents: Es mostren de manera continuada. Sol ser d'aproximadament 10 anys. Temporals: Exposicions mostren una part del fons. Es munten amb part de fons del museu i amb altres objectes prestats per altres museus. PROGRAMA D'ACCIONS PER A L'ORGANITZACIÓ D'UNA EXPOSICIÓ Dissenyar u

MUSEU FESTER DE MOROS I CRISTIANS

El Museu Fester de Moros i Cristians està localitzat en Altea, La Marina Baixa i es va crear en el 2003. Aquest museu es característic ja que conserva en les vitrines un centenar de tratges d'aquesta festivitat desde 1980 fins el 2013. Un aspecte a destacar d'aquest museu és que tots el tratges són cedits per els seus propietaris. Aquest museu es divideix en tres parts: Cartells publicitaris de la festa de Moros i Cristians: El començament d'aquest recorregut és per un passadís on estan exposats els cartells originals publicitaris d'aquesta festivitat de manera cronològica.         2. Pre-sala: En aquesta pre-sala s'exposen diferents tratges de diferents càrrecs i també està exposada l'imatge de Sant Blai, a més, hi ha una col·lecció pictòrica de la 11ª Federació.       3. Museu En aquesta última part l'exposició està dividida en els tratges de Moros i els dels Cristians i trobem tratges de càrrecs com l'Embaixador/a,

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

En les activitats didàctiques incloem: VISITES GUIADES:  Fan referència al que parlarem en territori, és a dir, són un recorregut per un espiar en el que es mostren diferents elements de patrimoni. TALLERS: Trobem dos plantejaments: El primer és en el que els i les visitants s'acosten al procés creatiu Per l'altra part, utilitzen l'exposició i obres com a element d'educació i reflexió  ELS TALLERS COM A FERRAMENTA PER ACOSTAR LES OBRES AL PÚBLIC Els tallers didàctics que plantegen els museus responen a aquesta idea d'afavorir la interacció del públic amb les obres. Planteja que en funció de la manera que tinguem d'entender com cal acostar-se a una obra d'ara, poden disposar un tipus o un altre de taller.  Si cal acostar-se a l'obra d'una manera intuïtiva, que l'obra parle per si mateixa: els tallers plantejats solen ser posteriores a la visita.  Per entendre una obra cal acostar-se a ella intel·lectualment,  la fruïció estètica