El patrimoni cultural és un conjunt de béns que la societat ha decidit conservar per a les generaciones que ens esperen en un futur.
Principalment era entès com un conjunt de béns materials, que s'anomenava "patrimoni històric-artístic". Hui en dia, també s'inclouen coses inmaterials dins del patrimoni, com festes, gastronomia, cultura popular, folklore, etc, és a dir, les diferente col·lectivitats humanes de relacionar-se amb el medi.
L'evolució del patrimoni es por observar en la denominació de les lleis, ja que la "Ley 16/1985, de 25 de Junio, del Patrimonio Histórico Español" parlava de PATRIMONI HISTÒRIC; també trobem la "Llei 4/1998, d'11 de Juny, de la Generalitat Valenciana" que aquesta parlava de PATRIMONI CULTURAL.
La UNESCO ha influït en el patrimoni de manera important i àmplia. L'INFORME MUNDIAL DE LA CULTURA afirmava que l'humanitat haurà d'ampliar el ser concepto de patrimoni cultural per tal d'afegir-hi monuments cèlebres; i que la UNESCO i els seus nombrosos associats han d'investigar per preservar les llengües, els costums, les arts i els sabers de les comunitats.
LA LLISTA DE PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO.
La UNESCO en novembre de 1972, va inagurar una Llista anomenada CONVENCIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL on l'objectiu és trobar la identificación per part de la comunitat internacional béns culturals i natural d'extraordinar valor universal.
La designació d'aquesta llista obliga al país que l'acull a protegir-ho bé. I si per varies coses, com per exemple, una guerra, contaminación o manca de Fons, aquesta llista deteriora els països signataris han de col·laborar en les campantes d'emergència per la seua organizació.
El programa de Patrimoni Mundial, ha impedit la construcción d'una carretera prop de les pirámides de l'Egipte, però en canvi els fons, aportats per la Convenció han permés comprar terres, contratar guardaboscos i restaurar temples. La iniciativa del Patrimoni Mundial s'ha convertir en un factor decisiu en la protecció del llocs más especial del món.
Els pasos que han signatarios la Convenció del Patrimoni Mundial poden presentar propostes, les quals han d'incloure un pla de gestión i proteccionismos del lloc que proposten. El Comité del Patrimoni Mundial cada any tria els béns que han d'haver en la llista, i han de ser béns naturales, cultuals o mixtes. En l'and 2016 hi havien 1052 indrets en la UNESCO, 814 cultuals; 203 natural; i 35 mixtes.
La UNESCO era conscient del peral que representava la llista, ja que s'inclinaba a favor de categories tradicional de la historia de l'art clàssic, i això feia que es centrara en monuments importants dels països més desenvolupats i no en les regions sense patrimoni monumental però si en assentaments humans i ecosistemes tradicionals. Tenint en compte que el patrimoni pot suposar un factor de desenvolupament a través del turisme, la UNESCO l'any 2003 promurgués la Convenció de Patrimoni Cultural Immaterial, signada per 174 països i estos generaren la Llista d'elemento del Patrimoni Cultural Immaterial. En 2016 hi havien 426 pràctiques i expressions del Patrimoni Cultural Immaterial.
Malgrat la seua fragilitat, el patrimoni cultural immaterial és un important factor del manteniment de la diversitat cultural enfront de la creixen globalització.
Celia, Silvia y Aitana.
Comentarios
Publicar un comentario