Les albaes tenen una tonada de dolçaina i tabal, junt a una veu, molt peculiar, on sols la sents, ho reconeixes.
Aquest tipus de cant, és un cant típic tradicional valencià, cultivat des de Castelló fins La Marina i l’horta d’Alacant.
El grup de les albaes està compost per un versador, dos cantants, una dolçaina i un tabal. La dolçaina i el tabal marquen una melodía senzilla i els cantants, junt als versadors, que son qui improvisen les lletres, acompañen aquesta melodía del tabal i dolçaina.
Les albaes a les zones del centre i nord del País Valencià tenen una tradició arrelada i documentada en la societat. En les zones del sud, no hi han vestigis de l’arrelament, per l’aculturació de la societat, però poc a poc, van arrelant-se a la nostra societat.
Jo, com a músic què sóc, no he participat mai en una albada, ja què cantar no és el meu fort. Però per Santa Cecília, uns quants membres de la banda es reuneixen i formen un grup d’albaes, on hi han 6 versadors, 6 cantants i 2 tabals, tots membres de la banda, i ens acompanyen la Colla de Xirimiters del poble.
Aquesta festa, la vam introduïr farà 4 anys, on 6 persones de la banda, volien fer poble i festa, i un dia on la banda no tenia acte, però era Santa Cecília, ho va introduïr, de manera, que va començar sent una festa per als músics i està acabant sent una festa per al poble, on poc a poc va participant més gent i més ciutadans del poble.
A pesar de tota la informació técnica que he dit de les albaes, nosaltres el que fem és anar a cada casa de cada nou músic, i les versadores i els versadors tenen una rima pensada, i li la diuen al cantant i la cantant mentres ell o ella va cantant-la en veu alta.
Celia, Aitana, Silvia
Comentarios
Publicar un comentario