QUÈ ÉS PATRIMONI I QUÈ NO ÉS PATRIMONI?

Quan considerem quins béns tenen valor, pot portar a uns conflictes, i aquestos tenen com a relació uns factors. Tot açò té a veure amb qui som com a col·lectiu i quins valors ens identifiquen.

Prats (1997) diu "Crec que podríem dir sense por d'equivocar-nos que, malgrat que avui día existeix un consens generalizat quant a la idea que el patrimoni és una construcció social, no sempre s'extrauen de tal concepció les conclusions pertinents. Que el patrimoni siga una construcció social vol dir, en primer lloc, que no exiteix en la naturalesa, que no és alguna cosa donada, ni un fenòmen social universal, ja que no es produeix en totes les societats humanes ni en tots els períodes historics; també significa, correlativament, que és un artifici, ideal per algo (o en el decurs d'algun procés col·lectiu), en algún lloc i moment, per a unes determinadas finalitats, i implica, finalment, que és o por ser històricament canviant, d'acord amb nous criteris o interesos que determinen noves finalitats i noves circumstàncies"

Açò significa que el patrimoni no és estàtic, és algo que canvia i evoluciona amb el pas del temps, perquè el patrimoni és allò que d'una manera simbòlica es capaç de representar la identitat, ja que la identitat és el que ens representa a nosaltres col·lectivament i fa que tingam uns valors. I açò té una conceptualització de molt interés ja que ho posa en l''espai de lliuta política. No és neutral el que valorem com a patrimoni i quina interpretació fem, perquè ho fem a partir de una visió de qui som i de quins valors compartim en col·lectivitat.

Qui defineix què pot ser considérate patrimoni? Què és el que hem de conservar per a les generacions futures? 

Els grups hegemònics i amb poder en la societat normalment són aquells que tenen capacitat per a donar valor a determinaste elements patrimonials i promouen el seu reconeixement i conservació. També la societat organitzada pot ser un element generador i defensor del seu patrimoni. La societat civil pot activar i posar en valor elements patrimonials i que aquest siguen reconeguts com a tals per les institucions. És necessari que la ciutadania conega i valore aquells elements. 

L'animació sociocultural ha de treballar per la recuperació del patrimoni col·lectiu, per la recuperació dels referents culturals però, també per la reconstrucció i reelaboració d'aquell patrimoni des d'uns valors igualitaris. 

Celia, Aitana, Silvia