La propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen als autors i a altres titulars de les obres i les prestacions de la seua creació.
La propietat intel·lectual naix al sègle XVIII a Anglaterra, per els editors de llibres que demanaven el dret a controlar la copia dels llibres. Lo que vol dir, que aquestos drets implicaven que ningú podia imprimir còpies dels llibres que tinguessen copyright.
A l'estat espanyol, la normativa es situa en la perspectiva europea i reconeix que hi ha dos tipus de drets:
Dins d'aquestos drets trobem el dret a reconeixer l'obra o reconeixer el nom de l'artista i també exigir el respecte a la integritat de l'obra.
Els drets de caràcter patrimonial fan referència als relacionats amb l'explotació de l'obra i a la compensació per còpies.
Pel que fa a l'explotació de l'obra també es subdivideixen en:
Els drets exclusius son aquells que permeten al titular a autoritzar o prohibir l'explotacio de la seua obra, i a exigir d'aquest una retribució a canvi.
Els drets de remuneració obliguen al pagament d'una quantitat de diners per explotar l'obra. La quantitat es determinarà o bé per la llei, o en defecte per les tarifes de les entitats de gestió.
La propietat intel·lectual es l'encarregada de protegir les creacions originals literàries,artístiques o científiques, expressades de qualsevol manera, ja siga mitjançant llibres, escrits, composicions musicals, obres dramàtiques, coreografíes, audiovisuals, escultures...art de qualsevol tipus.
Un obra està protegida per llei des del moment en que aquesta és creada i no es necessàri estar registrada per a tenir protecció.
Encara que, les administracions ofereixen un Registre de Propietat Intel·lectual que fa mes fàcil a les persones creadores registrar les seues obres.
D'aquesta manera, proporciona una prova de que els drets inscrits pertanyen al seu titular fins que es demostre el contrari.
Actualment hi ha 8 entitats de gestió autoritzades, la SGAE, CEDRE, VEGAP, DAMA, AIE, AISGE, EGEDA, AGEDI.
Silvia A, Aitana i Celia
La propietat intel·lectual naix al sègle XVIII a Anglaterra, per els editors de llibres que demanaven el dret a controlar la copia dels llibres. Lo que vol dir, que aquestos drets implicaven que ningú podia imprimir còpies dels llibres que tinguessen copyright.
A l'estat espanyol, la normativa es situa en la perspectiva europea i reconeix que hi ha dos tipus de drets:
- Caràcter moral.
- Caràcter patrimonial.
Dins d'aquestos drets trobem el dret a reconeixer l'obra o reconeixer el nom de l'artista i també exigir el respecte a la integritat de l'obra.
Els drets de caràcter patrimonial fan referència als relacionats amb l'explotació de l'obra i a la compensació per còpies.
Pel que fa a l'explotació de l'obra també es subdivideixen en:
- Drets exclusius
- Drets remunarts
Els drets exclusius son aquells que permeten al titular a autoritzar o prohibir l'explotacio de la seua obra, i a exigir d'aquest una retribució a canvi.
Els drets de remuneració obliguen al pagament d'una quantitat de diners per explotar l'obra. La quantitat es determinarà o bé per la llei, o en defecte per les tarifes de les entitats de gestió.
La propietat intel·lectual es l'encarregada de protegir les creacions originals literàries,artístiques o científiques, expressades de qualsevol manera, ja siga mitjançant llibres, escrits, composicions musicals, obres dramàtiques, coreografíes, audiovisuals, escultures...art de qualsevol tipus.
Un obra està protegida per llei des del moment en que aquesta és creada i no es necessàri estar registrada per a tenir protecció.
Encara que, les administracions ofereixen un Registre de Propietat Intel·lectual que fa mes fàcil a les persones creadores registrar les seues obres.
D'aquesta manera, proporciona una prova de que els drets inscrits pertanyen al seu titular fins que es demostre el contrari.
Actualment hi ha 8 entitats de gestió autoritzades, la SGAE, CEDRE, VEGAP, DAMA, AIE, AISGE, EGEDA, AGEDI.
Silvia A, Aitana i Celia
Comentarios
Publicar un comentario