En el procés de comunicació que es produeix entre l’emissor i el receptor en el cas de les obres d’art no hi ha un missatge unívoc amb un codi clar.
L’artista emet un missatge a través de la seua obra amb un contingut, però aquest arriba al públic de manera diversa.
Això planteja una qüestió molt interessant, i és: on està el significat de l’obra?
L’artista construeix l’obra amb un significat, conscient o inconscient, però el públic construeix un significat nou al rebre l’obra a partir de la interacció d’allò que ha expressat l’artista amb el seu bagatge personal, la experiència i la personalitat.
En determinades correts artístiques actuals, en alguns grups de públic no arriba ni a produir-se aquest feed-back. Està present, la idea que l’art ha d’acompanyar la bellesa i dificultat tècnica i això genera un rebuig previ.
A tothom no els ha d’agradar el mateix i totes les persones tenen el dret al seu gust personal. Des de l’animació i gestió cultural, hem de treballar per afavorir la interacció del públic amb les obres i evitar els prejudicis previs.
El que tracta és d’ajudar a entendre el context de creació de l’obra, quines preguntes es feia l’artista en el moment de la creació, i així afavorir la interacció i deixar llibertat al públic per a que construesca el significa i decidesca si li agrada o no.
Això implica la posada en marxa d’activitats que faciliten la interacció. Tallers, breus comentaris previs a l’obra, etc. És especialment necessari en aquelles corrents artístiques menys conegudes pel gran públic. És a dir, corrents que intenten trencar amb formes d’expressió més tradicional.
Celia, Aitana, Silvia
Comentarios
Publicar un comentario