Vuit de Març

COMENÇAMENT DEL 8M

El 8 de Març del 1875, moltes dones que treballaven en una fàbrica de textil en Nova York van eixir als carrers a revindicar i demanar salaris més alts i una millora en les condicions de treball. Aquesta manifestació va acabar amb 120 dones assassinades per la policia, fet que va provocar que les treballadores crearen el pirmer sindicat femení.

El 25 de Març de 1911, en Estats Units, en la fàbrica "Triangle Shirtwaist" van morir 146 treballadores a casua de cremadures i intoxicacions per el fum, també moltes es van suicidar perquè no tenien cap escapatòria, ja que els propietaris d'aquesta fàbrica havien sellat les portes de les escales i les eixides, per evitar que les treballadores furtaren. Aquesta tragedia va comportar importants canvis en la legislació laboral.

En 1909 es va cel·lebrar per primera vegada el dia de les dones Socialistes en EEUU, un 28 de febrer.

L'any de després, la II Conferència internacional de la Dona Treballadora va establir en 8 de Març.

Després, Alexandra Kollontai va aconseguir establir el 8 de Març com la festa oficial en la Unió Soviètica, i més tard, en 1936 va començar a celebrar en Espanya i la ONU en 1975 va fer oficial aquesta data.

Baix el meu punt de vista, la manifestació de València del passat vuit de Març on vam participar més de deu mil dones va ser molt gratificant ja que el fet de que totes aquelles dones anàrem a manifestar els nostres drets, mostra que hem estat, estem i estarem lluitant per el que ens mereixem, per una igualtat real, a més, revindiquem que aquesta igualtat s'aplique en tots els àmbits, tant polítics, com socials com en el nostre dia a dia, ja que és molt dura la realitat de la majoria de les dones, de no sentir-nos segures per el fet de ser-ho,o haver d'actuar d'alguna manera determinada per açò mateix.

No obstant, baix el meu punt de vista, pense que aquest dia no es cap dia de celebració, és un dia de malaugradament lluita, i amb els últims anys pense que s'ha convertit en una festivitat. Està molt bé, i el que hem de fer és eixir al carrer a manifestar-nos i revindicar el que ens toca, però sense oblidar l'objectiu principal.

Ni una menys, ens volem vives i lluitadores.

Silvia A, Celia i Aitana.